La creativitat en el món del turisme

16/06/2011

Partint de la complexitat que suposa aconseguir un alt nivell de competitivitat per a una destinació madura, en l'edició del Seminari INTO 2011 es planteja analitzar la creativitat com a principal eina de solució per a les destinacions turístiques del segle XXI.

Després d'aprofundir en les dues edicions anteriors en la investigació, la transferència de coneixement, el nou model de negoci a Internet afavorit pels consumidors digitals, les fronteres tecnològiques del futur immediat, etc., amb el propòsit de millorar la competitivitat de les destinacions turístiques, en aquesta vuitena edició es pretén tancar el cicle amb l'aposta per la creativitat per superar l'obsolescència i reinventar les destinacions turístiques madures.

No és nova la idea que la creativitat va unida a la innovació per fomentar l'èxit empresarial. L'Organització Mundial del Turisme va designar el 2009 com l'An y Europeu de la Creativitat i la Innovació. El missatge que es va transmetre fou que el nexe entre la creativitat i la innovació exigeix inversions intel•ligents que puguin aportar solucions i beneficis nous i sostenibles a les economies.

Si bé el turisme creatiu, com a producte, ha estat encunyat a principis d'aquest segle com el "turisme que ofereix als visitants l'oportunitat de desenvolupar el seu potencial creatiu mitjançant la seva activa participació en cursos i experiències característiques del lloc de destinació" (Greg Richards i Crispin Raymond, 2000). L'any 2006 la UNESCO va aprovar el concepte "Creative Cities Network", la definició del qual coincideix amb la de turisme creatiu.

L'edició d'INTO 2011 introdueix el terme de creativitat en turisme, com a eina del procés d'innovació per aconseguir una destinació més competitiva per mitjà de la transformació i la imaginació. En els fòrums de coneixement internacionals s'és conscient que ha finalitzat una etapa, un nou model de negoci marca les tendències, els canvis d'ús són necessaris per no quedar obsolets malgrat les dificultats econòmiques; adaptar-se a les tecnologies mòbils; ser sensible a la nova segmentació de mercat, etc. En definitiva, tot això estimularà els negocis a ser més competitius o bé marcarà la seva desaparició.

 

L'obsolescència de les destinacions turístiques, eix de la primera sessió de INTO 2011 200-120 exam

20/10/2011

La situació d'obsolescència de les destinacions turístics marca l'inici del seminari. Mitjançant una taula rodona s'ha analitzat l'estat actual de l'activitat turística, les amenaces i debilitats que s'observen i s'estan plantejant conceptes clau com desinversió, recuperació, obsolescència, estratègies innovadores desenvolupades en el sector com Miami, oportunitats de transformació en les marques balears. Javier Rey ha plantejat a l'auditori si és possible innovar en una destinació turística i transformar el obsolecente, sense molestar o hem implementar un únic model de renovació en el territori, o diferenciar les diferents zones.
Bruce Turkle ens ha mostrat com sector públic i privat es van aliar per renovar la marca de la destinació turística Miami, sincronitzant la percepció i la realitat de la marca, passant de les necessitats als desitjos dels visitants, fixant els atributs de l'oferta turística i generant expectativa en nous segments. Ha convidat als agents balears a generar una nova promoció basada en desig, autenticitat, especificitat i singularitat.
Josep Aloy ha exposat el pla de millora i renovació de la destinació turística balear i ha ressaltat les claus per a la dinamització d'una destinació: accessibilitat, producte, vida i modernització.
Ferran Porto ha exposat el procés de renovació que va emprendre en el seu establiment, llavors hotel 1 *, per transformar-lo en l'Hotel Pollentia Club 4 * i diferenciar entre l'oferta hotelera de la zona.
Miguel Payeras ha realitzat una crítica intervenció en què ha ressaltat els punts clau necessaris per a la renovació de les destinacions turístiques de les Illes Balears. : "És més fàcil innovar en entorns organitzats que organitzar entorns innovadors".
Després del torn de paraula a la sala, en el qual s'han comentat qüestions com el pas dels productes i serveis a les experiències turístiques, sobre la preeminència de la prescripció de l'usuari davant de la credibilitat dels agents turístics, i sobre la propietat de les marques turístiques, s'ha traslladat als ponents una pregunta realitzada per @ CarmeFr a Twitter, sobre com va afectar la marca de Mallorca la depredació territorial de nou Govern.

La creativitat com a oportunitat de reconversió turística, eix de la segona sessió 70-461

20/10/2011

Anna Domingo moderadora de la segona sessió, dedicada al rol de la creativitat per imaginar i transformar les destinacions turístiques, el desenvolupament de processos innovadors i creatius com estratègies de renovació i potenciació del sector turístic i la redefinició i desenvolupament dels productes, serveis i destinacions turístics del futur.
Sonia Fernández Vidal, física quàntica, planteja a l'auditori com afronten les anomalies els científics i els sectors econòmics, i com podem resoldre la incògnita que presenta cada destinació turística i que un cop resolta permet canviar una determinada situació. També ressalta que no planificar és planificar la decisió, i que hi ha quatre maneres de cridar l'atenció: pagar, pregar, molestar i impactar per guanyar-se aquesta atenció.
Luis del Olmo, director general de Sol Meliá, exposa el projecte de renovació de Magalluf i la seva relació amb el procés de modernitzar l'entorn, reposicionar la destinació, incrementar el valor, obrir el resort al resident i renovació del producte, reforçant segmentació, generació d'experiències i diversificació.
Francesc Grimalt, enòleg de les bodegues 4kilos (Mallorca) exposa que el coneixement profund dels processos de treball i la seva optimització, així com afegir com més elements propis, és clau per assolir la diferenciació. Igualment són realment importants vendre el valor del terroir, la tradició i la història, la poètica del producte i la qualitat de l'equip. Acaba recordant que el fracàs és el que ens fa evolucionar.
L'aportació de José Luis Escolar, productor cinematogràfic, se centra en el valor del somni i la imaginació així com la utilització dels valors naturals i paisatgístics i les infraestructures turístiques en el marc dels rodatges cinematogràfics, i el seu potencial per a la generació de productes de promoció de la destinació turística diferenciats, de qualitat i bolcats a les necessitats del client.

Què és el turisme creatiu, i com desenvolupar-lo, eix de la tercera sessió JN0-102

20/10/2011

La tercera sessió d'aquesta jornada se centra en la conceptualització del turisme creatiu, i aprofundirà en els processos creatius i les estratègies possibles per descobrir les capacitats creatives de les destinacions turístiques. Ana Maria Munar, moderadora de la sessió, exposa la finalitat de la sessió: conèixer experiències d'indústries creatives i veure quina relació poden tenir amb l'activitat turística. Així mateix llança dues idees a la taula: la tendència en alça a la creació de valor centrada en l'intangible, les percepcions, els valors i les actituds, els desigs i carències dels destinataris de l'oferta. D'altra banda, l'oportunitat que tenen les empreses i els agents turístics de reforçar els laboratoris d'experimentació i innovació creativa, i per desaprendre per tornar a aprendre.
La exposició de Greg Richards s'ha centrat en la definició de turisme creatiu, les tendències, reptes i oportunitats que ofereix com a estratègia de diferenciació dins del turisme cultural que està excessivament centrada en estructures icòniques (Guggenheim Bilbao), megaesdeveniments (exposicions mundials), tematització (ciutat de Seul) i còpia d'estratègies turístiques (bus turístic per exemple). En un mercat cada vegada més globalitzat, com pot el turista submergir-se en l'àmbit local, viure experiències fora dels circuits turístics habituals? Segons Richards, mitjançant el turisme creatiu, que és un pas més enllà de l'oferta tradicional, ja que a més d'oferir facilitats, produir béns i serveis i experiències turístiques, permet crear transformacions. Habilitats, originalitat, creativitat, cool, narrativa, interculturalitat i transculturalitat, autenticitat i quotidianitat són elements clau del turisme creatiu. El desenvolupament del turisme creatiu en qualsevol de les seves accepcions (artesania, disseny, gastronomia i enologia, salut, llengües, espiritualitat, natura i paisatge, esports, tradicions) permet visibilitzar i singularitzar destinacions.
La ruta de Amelie, la creació del cafè Ricks a Casablanca, la visita a la cabana de Ballant amb Llops, els escenaris de Braveheart, l'impuls econòmic del poble asturià de Llast després de la sèrie Doctor Mateo, el concepte Nova York que hem construït a través de la història del cinema, les guies de viatge de contingut cinematogràfic, l'impacte de la trilogia Larsson en la marca de la destinació Suècia, la revalorització d'edificis històrics generada després dels rodatges de Harry Potter i la reinversió en projectes de conservació dels beneficis per visites a paratges naturals que han estat escenaris de pel · lícula ..... Pedro Barbadillo ens confirma que, enllà de la creativitat pròpia d'una pel · lícula, les experiències turístiques i la imatge de les destinacions poden suposar un impacte sobre el nombre de visitants i el canvi en la percepció qualitativa, i això podria suposar el desenvolupament d'una càtedra de turisme cinematogràfic, potser a Mallorca ...
Can Seng Ooi, professor de l'Escola de Negocis de Copenhagen, ens introdueix en el cas de Singapur, com han sabut canalitzar la creativitat cap a l'estructuració d'experiències de Turisme Creatiu, establint a més una comparació entre aquest model de desenvolupament turístic i el implementat en Dinamarca. Es pregunta com pot veure, una destinació, el turista com un enemic o com un inconvenient i planteja accions per convertir l'experiència turística en una forma d'integració entre residents i visitants.
Seguidament Antoni Bibiloni repassa l'evolució i plataformes tecnològiques de les guies turístiques web, des del contingut generat per editorials com Lonely Planet fins als continguts col · laboratius alimentats pels propis usuaris. Planteja la possibilitat d'anar més enllà utilitzant tècniques biomètriques i sistemes d'identificació per aportar continguts personalitzats segons perfils d'usuari, reduir barreres lingüístiques, establir estratègies de màrqueting mòbil o contribuir a l'accessibilitat
Finalment Peio Oiz, director del Centre Microsoft d'Innovació de Tecnologies Turístiques MICTT ha exposat les seves tres línies estratègiques que són innovació, formació i generació de demanda. Sobre el primer eix, MICTT analitza l'aplicabilitat i capacitat d'implementació de novetats tecnològiques (plataformes, tecnologies, dispositives, etc) per a generar negoci en la indústria turística. Però MICTT busca fusionar R + D i creativitat per generar innocreatividad, motivar la indústria turística perquè es vagi alineant amb la innovació que van generant, i desenvolupar noves experiències d'usuari basats en la tecnologia, la usabilitat, la integració de funcions abans desenvolupades en diversos dispositius en un, la Proximity. Comenta dues innovacions creatives desenvolupades per MS com Kinct i MSTag que han tingut certa aplicació al sector turístic: reserva de viatges i allotjament i contacte amb oficines de turisme.
Després de les intervencions s'ha obert un torn de preguntes i la moderadora ha conclòs la sessió llançant una reflexió als assistents i ponents: si s'han de posar límits a la creativitat.

Experiències creatives que reposicionen, promocionen i transformen destinacions, eix de la quarta sessió de INTO

21/10/2011

Comença la segona jornada de INTO 2011 amb una sessió centrada en la transformació de la destinació turística a partir de la creativitat. La primera intervenció va a càrrec de Caroline Couret de la Xarxa Internacional de Turisme Creatiu que explica la experiència de turisme creatiu desenvolupada a Barcelona per satisfer una nova i creativa demanda per part de turistes creatius fonamentalment estranger i connectar-la amb l'oferta artística local tant equipaments, tallers creatius, artesans, barris creatius. en aquest cas fonamentalment agents de desenvolupament local i touroperadors. Acaba formulant una pregunta a l'auditori, si el turisme creatiu és un nínxol de mercat o simplement una oportunitat per generar sinergies entre diferents segments o nínxols.
Seguidament José Alberto Terrassa ens parla de la tecnologia i les seves transformacions, en concret ens mostra la seva aplicabilitat dins del turisme i com contribueixen a transformar la destinació dels web service que permeten treballar en remot, les xarxes socials, les interfícies d'usuari naturals presents en tablets i mòbils, i el cloud computing o informació en el núvol. També ens mostra els valors clau: interoperabilitat, interactivitat, sistemes holístics, plataformes dinàmiques de serveis, senyalització dinàmica, ...
En tercer lloc Miquel Riera presenta una modalitat esportiva d'aventura emergent a Mallorca anomenada Psicobloc, que consisteix en escalada lliure a la costa de l'illa, que està adquirint una gran repercussió als Estats Units especialment a partir d'un documental que va guanyar un premi Emmy i un esdeveniment a l'illa patrocinat per Red Bull. Actualment psicobloc és la imatge promocional de l'esport d'aventura a l'illa i mostra d'una experiència turística centrada en l'usuari i les emocions.
Finalment Josep Tur relata l'auditori la història de la Discoteca Pachá d'Eivissa i les claus del seu èxit i la innovació que van desenvolupar com a pioners del sector de la nit: en primer lloc l'actitud cap al client, però a més, la segmentació de la sala en quatre ambients amb oferta gastronòmica i musical diferenciada segons segments de clients, un departament d'atenció primària per a emergències sanitàries, la promoció singularitzada de la destinació centrada en l'oferta d'oci nocturn, creativitat en els espectacles ....

La generació d'idees, eix del taller de Joan Prego

21/10/2011

Després de la pausa cafè hem tingut l'oportunitat d'escoltar a Juan Prego, responsable d'actitud Creatiu que ens interroga directament: Quantes idees noves has tingut avui? Prego ha iniciat recordant la frase d'Einstein: En temps de crisi, la imaginació és més important que la intel · ligència i que les tres claus de la creativitat són habilitat, originalitat i valor. Ressalta que no pot haver innovació sense creativitat, perquè els processos innovadors requereixen d'una actitud innovadora constant. No hi ha innovació sense innovadors i no hi pot haver empreses creatives que no tinguin un equip creatiu, la creativitat no es pot ni ha de externalitzar. Per impulsar la innovació i desenvolupar la creativitat, cal assignar-li un temps, fomentar la diversitat, potenciar la originalitat, crear i provar prototips. Tota idea té valor fins que es demostri el contrari. Ull amb el nostre cervell que és molt bo destruint i molt dolent creant, tractem les idees com tigres, veiem primer els perills i això ens impedeix veure el potencial. Quan tinguem una idea, fem un prototip.

Un debat sobre la innovació i la creativitat per a la renovació de la destinació turística tanca INTO 2011

21/10/2011

Javier Rey-Maquieira, moderador de la sessió ha ressaltat que cal impulsar la innovació i la creativitat en tots els sectors, a l'empresa, a la universitat, en la louis vuitton bags societat, i que cal trencar l'actitud de por de ser creatiu, innovador, pel fracàs que té inherent.
Mateu Amengual, director de CIDTUR, assenyala tres idees clau: cal canviar el destí, no canviar individualment, s'ha de millorar l'atenció al client i finalment cal reclamar que l'administració sigui més diligent i promogui sinergies empresarials.
Antoni Munar ha puntualitzat que si els empresaris coneguessin la veritable opinió dels seus clients, i sabessin recollir aquestes idees, haurien informació molt valuosa per renovar constantment la seva oferta. Ha remarcat que no percep crisi, i que no entén la cultura de la queixa, ja que la creativitat no entén de crisi. I finalment reinvindica que els governants són aquells als quals hem votat i per tant hem d'exigir a l'administració que doni suport al sector econòmic balear, emprenent i simplificant per poder seguir desenvolupant i posicionant la destinació turística.
Luis del Olmo, president de Baleares.t emfatitza que Balears és Turisme, som líders des de fa temps i tenim l'oportunitat de mantenir-lo. Per Del Olmo no hi ha dubte que la indústria turística és creativa però no ha enfocat els seus objectius i va implementant idees sense una bona planificació, no està centrant la seva energia. Ressalta que algú ha de liderar els projectes, identificar objectius, posar-se en marxa per fer-ho realitat.
Ana Maria Munar ressalta que el sector turístic està començant a treballar en un model d'innovació MCAD vegada més ràpid que està començant a observar els models de creació i renovació de les indústries culturals, que treballen per projectes, en clústers, amb conomiento i passió sobre el seu tema, aporten valor al territori en el qual s'insereixen, i per tant el sector turístic té molt de copiar d'això, fer projectes híbrids, pensar que el principal recurs de les Balears, a més del seu patrimoni natural i cultural són les persones, les seves idees i el seu coneixement expert. No es tracta d'innovar en processos sinó d'introduir passió i coneixement en les organitzacions.
Pere Oliver ressalta que la innovació i la creativitat exigeixen treball, mètode, crear un teixit social per poder realitzar la transferència del coneixement, i posar la innovació en el centre de l'empresa, una empresa innovadora que sap desaprendre. Perdre la por als fracassos, trobar el valor d'allò que no es pot deslocalitzar com singularitat de la destinació.
Miguel Payeras planteja que som, podem, però volem? I que el repte és la maduresa social: ja que tenim els instruments però és necessari fomentar l'organització, col · laboració i participació. Hem integrar el excel · lent però tot i el sistema, en ser l'entorn càustic, el que sorgeix és brillant. El seu missatge final, dirigit als joves que amb o sense passió s'han format i s'enfronten al repte que no hi ha un buit en el mercat laboral: no et contractaran fins que el teu contractació sigui rendible per a l'empresa, moment difícilment previsible en el mercat actual. No obstant això no podem romandre asseguts, esperant una oportunitat, només podem estar a l'escenari. I el turisme és una de les indústries menys excloents que existeixen, hi ha lloc per a totes les idees així que és temps de definir la vocació i passió de cadascú i posar-se a treballar-hi.
Després de la intervenció de tots els ponents, la taula rodona es tanca amb un agraïment per part del moderador a l'organització i als assistents per la seva participació activa en el desenvolupament d'aquest.

Vídeos d'INTO 2011

25/10/2011

Promoturismo ha preparat diversos vídeos amb les impressions d'alguns dels protagonistes i assistents al seminari into 2011 sobre creativitat i turisme celebrat a Mallorca. Per la vostra comoditat, aquí us deixem la llista de vídeos i els seus enllaços.

Bruce Turkel: http://www.youtube.com/watch?v=K78MU-RwAnc

Sonia Fernández-Vidal: http://www.youtube.com/watch?v=-kfY8UUDfPE&NR=1

Ana Maria Munar: http://www.youtube.com/watch?v=QErI-WFK1QY

Miguel Riera: http://www.youtube.com/watch?v=eDh8z5bb7Yo

Antonio Munar: http://www.youtube.com/watch?v=mZWsgmYhz9U

Caroline Couret: http://www.youtube.com/watch?v=4Vx3GzRdqNw

José Luis Escolar: http://www.youtube.com/watch?v=RhKnEVaJS0A

Impressions de diversos assistents: http://www.youtube.com/watch?v=5-8rjkM6_vk

Llicència Creative Commons d'atribució (reutilització permesa)

Tens algun suggeriment per a l'organització?

28/07/2011

L'organització de INTO 2011 ha rebut avui un suggeriment procedent de la Defensa, Associació de Consumidors i Usuaris de les Illes Balears, que diu textualment: "considerem que un seminari de turisme hauria d'aportar suggeriments en relació als problemes sobre Consum dels turistes, que poden produir des de l'arribada al lloc de destinació, l'establiment, les compres, lloguers, restaurants, transports públics, etc"

Volem agrair públicament l'aportació d'aquesta entitat al Seminari INTO. Farem arribar el seu suggeriment al Comitè Científic-Tècnic perquè pugui tenir en compte en una propera edició del Seminari. I quedem a la disposició de la Defensa, per a qualsevol altra informació que necessiti sobre això.

La nostra pàgina a Facebook està oberta als suggeriments i propostes que vulguin fer arribar les persones seguidores, assistents i participants al Seminari INTO. També podeu fer-les arribar mitjançant correu electrònic, dirigit a Aina Pons: apons@ibit.org

Cordialment,
Equip INTO 2011

%Fecha%

17/03/2011